En condicions normals, sense cap patologia o problema visual diagnosticat, la combinació dels dos ulls produeix una única imatge. Les petites discrepàncies o variacions entre les imatges obtingudes per ambdós ulls son suprimides pels propis mecanismes del cervell amb l’objectiu de que la persona vegi només una i única imatge.

El fet de que puguem veure correctament una sola imatge, no només depèn del cervell sinó també de la correcta alineació dels globus oculars.

Els ulls realitzen diferents moviments com son:

• Convergència,
• Divergència,
• Desplaçaments laterals,
• Desplaçaments verticals,
• Rotacions.

Tots ells s’han de fer de forma simètrica. Si els moviments son els correctes, no hi haurà visió doble i farà que la persona vegi bé en profunditat (estereòpsis).

Però, què produeix la visió doble o diplopia?

Hi ha dos tipus de visió doble:

• La visió doble fisiològica

Encara que no ho notem, en moltes ocasions, en visió binocular (ambdós ulls), veiem els objectes dobles però és el cervell qui suprimeix una imatge. Aquest tipus de visió es produeix en condicions normals, el seu origen no és patològic i sol afectar a persones amb una visió binocular perfecta per lo que no necessita tractament.

• La visió doble no fisiològica (o patològica)

Es produeix en visió monocular o binocular i l’objecte que s’està mirant es veu doble. Les causes poden ser:

• Estrabisme
• Malalties infeccioses
• Migranya
• Policoria (presència de dos o més pupil·les)
• Despreniment de l’iris
• Alteracions en la refracció del globus ocular
• Subluxació del cristal·lí
• Esclerosis múltiple
• Queratocon
• Tumors cerebrals i oculars
• Fàrmacs
• Diferència de error de refracció entre els ulls (anisometropia)
• Traumatismes

Aquestes causes poden ser les més comunes però s’han de tindre en compte malalties neurològiques que poden provocar visió doble. Per aquest motiu, el pacient acut a l’oftalmòleg i pot ser que aquest últim el derivi cap al neuròleg.

Què és la baixa visió?

Els avenços en els dispositius oftalmològics i la realització de revisions oftalmològiques periòdiques permeten diagnosticar a temps patologies de la retina, amb la qual cosa a l’iniciar-se abans el tractament, s’espera obtenir un millor resultat visual. No obstant això quan aquesta patologia no ha estat diagnosticada aviat i ha progressat, a l’acabar el tractament oftalmològic la visió pot veure’s seriosament perjudicada.

En el cas de pacients amb patologies avançades a la retina és normal que la major part de la mateixa estigui danyada. Així doncs, a través d’aquesta zona de la retina no es podran obtenir imatges. Per això la visió dels pacients estarà molt limitada a la zona “no danyada” de la retina que permet veure, la qual serà molt petita. Existeixen uns dispositius per ajudar als pacients amb baixa visió a que aprofitin al màxim la visió residual. L’especialitat de baixa visió cada vegada està adquirint més popularitat i permet millorar la visió residual, encara que ha de realitzar-se normalment un cop finalitzat el tractament oftalmològic.

Com es pot ajudar a un pacient amb baixa visió?

Els ajuts, a l’aprofitar la visió restant, permeten que es puguin realitzar activitats quotidianes que resultarien impossibles com la lectura o la visualització de la televisió per exemple.

Hi ha diferents tipus d’ajudes com les ajudes visuals òptiques o no òptiques.

Els ajuts visuals òptics són els més populars i es caracteritzen per produir un increment de la mida de la imatge que arriba a la retina.

En aquest cas trobem:

• Per visió de lluny: telescopis, que es poden adaptar directament a sobre de les ulleres. Només s’utilitzen per activitats on la persona amb baixa visió estarà estàtica com per exemple per veure la televisió. Caldrà un petit entrenament per acostumar-se a utilitzar-los.
• Per visió de prop: lents positives elevades, lupes manuals o amb suport, aplicacions de mòbil, tele microscopis i circuits tancats de televisió.

Destaquen les App doncs la millora en la tecnologia mòbil ha permès desenvolupar aplicacions per a baixa visió, essent una alternativa molt pràctica que facilita i millora la visió de les persones afectades.

Per contra les ajudes visuals no òptiques no utilitzen lents que magnifiquin i consisteixen en millorar:

• La il·luminació,
• El contrast,
• La postura ergonòmica.

En qualsevol cas, a la que es noti un canvi en la refracció, recomanem demanar hora a un oftalmòleg per tal de descartar qualsevol patologia oftalmològica que pugui afectar a la visió.

Si vol que l’ajudem, no dubti en ficar-se en contacte amb nosaltres visitant el nostre web.

L’ambliopia, també coneguda com ull gandul, és una patologia que es produeix en la infància quan els dos ulls no treballen de forma conjunta. És un problema visual que se sol produir comunament en nens, encara que si no es tracta des de la infància, es podria mantenir fins i tot en adults. Precisament perquè l’ambliopia sol produir-se en nens, és comú que presentin més dificultat a l’escola. S’estima que aproximadament la seva incidència en nens en edat escolar és del 2%.

Principals causes de l’ull gandul

Produeix una disminució de l’agudesa visual en un ull a causa de la manca d’estímuls visuals que es produeix des de la infància com a conseqüència d’altres causes, com:

• Diferències importants de graduació entre un ull i l’altre.
• Errors refractius no corregits.
• Opacitats: poden ser opacitats a la còrnia o al cristal·lí, com ara cataractes congènites.
• Parpella caigudes.
• Malalties de la retina.
• Estrabisme: es considera que la pèrdua del paral·lelisme dels globus oculars és la causa més freqüent de l’ambliopia en nens. Com a conseqüència, el cervell suprimirà la imatge de l’ull desviat per no veure doble tornant-se dit ull ambliop.

Existeixen a més altres causes que poden induir a la presència d’ambliopia, com naixements prematurs, o antecedents familiars. La prevenció com en qualsevol altra patologia oftalmològica és essencial, pel que és necessari realitzar revisions als nens en edat escolar per descartar qualsevol problema que pugui produir-la. 

Símptomes de l’ull gandul

Hi ha determinats símptomes que es produeixen en nens amb ambliopia:

• Pèrdua de la visió en profunditat.
• Visió limitada de l’ull gandul.
• Ambdós ulls no coordinen adequadament.

A més de la diferència d’agudesa visual, en algunes ocasions també pot produir-se una diferència en la mida de les imatges, especialment quan la graduació és molt diferent entre els dos ulls. El fet que un dels ulls estigui visualment més limitat donarà lloc al fet que deixi de treballar i sigui ignorat pel cervell, produint-se una disminució considerable de la visió.

Tractaments de l’ull gandull

El principal tractament de l’ambliopia és corregir la causa que l’està produint (cataractes, parpella caiguda, error refractiu …). Així per exemple en nens amb cataractes congènites el principal tractament seria eliminar l’opacitat del cristal·lí que produeix la manca d’estímul visual. Per contra, davant la presència d’elevats errors refractius es podria valorar la correcció mitjançant ulleres, lents de contacte o tècniques de cirurgia refractiva. Les lents intraoculars fàquiques, aquelles que s’implanten a l’interior del globus ocular sense eliminar el cristal·lí, són una opció que ha mostrat una millora de l’agudesa visual en els estudis científics realitzats en pacients amb ambliopia.

Per millorar la visió en nens amb ambliopia, s’han proposat varietat de tractaments com:

• Oclusió mitjançant pegats: És el tractament més habitual i el que proporciona millor resultat. L’objectiu és tapar l’ull de millor visió per forçar l’ull ambliop a treballar més. En aquest cas és important tindre en compte les indicacions de l’oftalmòleg que indicarà la freqüència i durada del tractament.
• Penalització mitjançant col·liri dilatador. Es dilata la pupil·la de l’ull sa per induir que el nen vegi borrós. L’objectiu és forçar l’ull ambliop per a que treballi més.
• Ulleres de cristall líquid: És un tractament més avançat per a la ambliopia que s’ha presentat recentment i substitueix els pegats tradicionals. En les ulleres de cristall líquid l’ull sa es clou electrònicament i permet la incorporació de lents correctores.

L’ambliopia ha de tractar-abans dels 8 anys d’edat aproximadament, per això des VallmedicVision Andorra recomanem una revisió oftalmològica anual en nens, amb l’objectiu de descartar la seva presència o poder planificar un tractament en el cas d’esser diagnosticat un ull gandul.

Què provoca la síndrome de l’ull sec?

Patir la síndrome de l’ull sec afecta a la visió i al benestar de la persona però sobretot fa que es perdi qualitat de vida. Però què la provoca exactament? Les causes poden estar relacionades tant amb la glàndula lacrimal principal – responsable de la part aquosa de la llàgrima – com de les glàndules de Meibomi, responsables de la part lipídica de la pel·lícula lacrimal.

Però també cal tenir en compte factors externs com ara:

• L’edat,
• Si la persona és fumadora o no,
• En el cas de les dones, els canvis hormonals (menopausa, …),
• Una dieta baixa en vitamina A,
• Factors ambientals com l’aire sec, la contaminació, l’ús d’aire condicionat / calefacció, …,
• Intervencions oculars anteriors,
• Efectes secundaris a causa d’altres malalties,

• Presa de certs medicaments (ansiolítics, antidepressius, antihistamínics o anticonceptius),
• Malalties sistèmiques (diabetis, tiroides, lupus, artritis reumatoide, síndrome de Sjögren, …)
• El tancament incomplet de les parpelles al dormir o al parpellejar,
• Després de realitzar una tasca amb visió de prop durant un temps llarg (pantalles digitals, lectura, …),
• Un ús abusiu de les lents de contacte,
• Volar freqüentment: l’aire de la cabina d’un avió és extremadament sec,
• Tractaments de quimioteràpia i radioteràpia.

Quan una persona pateix d’ull sec és important que es faci diagnosticar el grau d’incidència ja que al tractar-se d’una patologia multifactorial i complexa que afecta la superfície ocular i que provoca moltes molèsties a més de problemes visuals, pot, en alguns casos, provocar lesions a la còrnia i en la conjuntiva.

En el cas de que estiguis patint de la síndrome de l’ull sec, has de saber que et podem ajudar amb la millor tecnologia que existeix al mercat. Disposem de tres sistemes: Cleanlid, Tixel i EyeLight. Si vols saber-ne més accedeix al nostre web o fica’t en contacte amb el departament d’atenció al pacient. Estarem encantats d’ajudar-te a recuperar la qualitat de vida i de visió perduda.

El síndrome de Usher provoca una perdida grave de la audición, un deterioro de la visión conforme va pasando el tiempo (retinosis pigmentaria) y, además, puede llegar a afectar el equilibrio.

El síndrome de Alicia en el país de las maravillas es más frecuente en jóvenes, especialmente en niños y no se trata de una patología visual sino que proviene de un desorden neurológico.