Defectes Refractius

Emetropia

La llum ha d’entrar de forma correcta en el sistema ocular per a que es formin les llàgrimes en perfectes condicions. Els raigs de llum travessen la còrnia i el cristal·lí i arriben a la màcula, en una zona concreta de la retina. La visió serà nítida si els raigs focalitzen exactament en aquest punt. Per altra banda, la pupil·la també juga un paper important en el sistema visual, ja que regula la quantitat de llum que entra en funció de les necessitats:
amb poca llum, la pupil·la es dil·lata i, amb molta llum, es contrau. Es considero que l’ull és “Emètrope”quan es compleix totes aquestes condicions i es manté l’equilibri. Si no és així, estariem davant d’un ull “amètrope” que provocarà imatges borroses. Existeixen diferents tipus d’ametropies o defectes refractius.

Miopia

La miopia es manifesta quan els raigs de llum que entren en el sistema ocular convergeixen per davant de la retina, en lloc de fer-ho a sobre d’ella. Això provoca que la visió de lluny es vegi afectada, ja que les imatges formades són borroses. Existeixen diferents motius pels quals es pot produir aquest desenfocament: tenir una longitud axial molt gran (globus ocular molt allargat) o les superfícies dels sistemes oculars (còrnia i cristal·lí) massa curvats.

La cirurgia làser és avui en dia una de les solucions més utilitzades per tractar la miopia, pero depenent de les característiques de cada ull es poden utilitzar diferents tècniques.
Els resultats són molt satisfactoris. No obstant, si el grau de miopia és molt elevat o per altres causes relacionades amb la còrnia, s’utilitzen lents intraoculars fàquiques (LIO).

Imatge d’ull miop, longitud axial gran, amb raigs que entren de forma paral·lela i enfoquen per davant de la retina.

Hipermetropia

La hipermetropia es manifesta quan els raigs de llum que entren en el sistema ocular convergeixen en un punt per radera de la retina, en lloc de fer-ho sobre ella. En aquest cas la borrositat es produeix principalment en els objectes més propers. Els motius d’aquest desenfocament són, o bé perquè la longitud axial de l’ull és curta (ull petit) o bé perquè la superfície dels sistemes oculars (còrnia i cristal·lí) tenen una curvatura massa aplanada.

En moltes ocasions és possible que no es detecti aquest defecte refractiu i la persona no noti durant molt de temps que el té, ja que l’ull pot compensar la hipermetropia mitjançant l’acomodació del cristal·lí, tot i que aquesta capacitat es perd amb el temps.
Per aquest motiu la hipermetropia no es manifesta sempre com una borrositat, sino que poden venir associades les cefalees, irritacions oculars o esgotament, causats per l’esforç que realitza l’ull constantment amb l’acomodació per aconseguir una visió nítida. La tècnica làser funciona molt bé amb els graus d’hipermetropia no molt elevats, però també existeixen altres opcions com la implantació de lents intraoculars fàquiques (si el defecte refractiu és molt elevat) o inclús les pseudofàquiques (substitueixen al cristal·lí, recomanades per pacients a partir dels 45 anys).

Imatge d’ull Hipermètrope, longitud axial curta, amb els raigs de llum que entren de forma paral·lela i enfoquen per radera de la retina.

Astigmatisme

L’astigmatisme és un defecte refractiu que afecta la visió tant de lluny com d’aprop, provocant una distorsió de les imatges. Pot venir associat amb la miopia o la hipermetropia. Esdevé per les irregularitats de la curvatura de la còrnia o del cristal·lí. Això provoca un desenfocament que, depenent del grau, afecta en diferents nivells a la visió, ja que els raigs de llum que travessen el sistema ocular no convergeixen en un mateix punt, sino en punts diferents. Per aquest motiu s’obté una imatge deformada. La majoria de cops l’astigmatisme és d’origen genètic tot i que també és possible que aparegui amb algun traumatisme, malaltia o després d’una cirurgia com per exemple el transplant de còrnia. El grau d’astigmatisme afecta de forma diferent en la visió. Si esté un valor reduït i no va associat a un altre defecte refractiu (miopia o hipermetropia), és possible que el pacient no noti cap borrositat en les imatges, per sí pot notar mals de cap, dolor ocular, o inclús mareigs al realitzar tasques en visió propera durant un temps prolongat.

En canvi, si el grau d’astigmatisme és més elevat, la visió es veu reduïda i distorsionada. Les tècniques quirúrgiques per corregir l’astigmatisme són les mateixes que existeixen per la miopia o hipermetropia. Es pot utilitzar la cirurgia làser sempre i quan el grau d’astigmatisme no sigui molt elevat i depenent del grau de miopia o hipermetropia que pugui estar asocciat.

Per altra banda, també existeixen lents intraoculars tòriques (amb astigmatisme). Aquestes poden ser fàquiques (implantades sense extreure el cristal·lí) o pseudofàquiques (substitueixen al cristal·lí) i solen utilitzar-se quan no és possible la cirurgia cornial.

Presbicia

Per poder enfocar els objectes en visió d’aprop utilitzarem l’anomenada acomodació: gràcies al cristal·lí, enfocarem o desenfocarem els objectes en funció de les necessitats visuals. La presbícia esdevé per la perduda progressiva d’aquesta capacitat per enfocar els objectes d’aprop, i va directament relacionada amb la edat. Amb el temps, els teixits del cristal·lí es degeneren i s’endureixen, i perden la capacitat de canviar la seva forma per assolir la nitidesa dels objectes. Es comença a manifestar a partir dels 40-45 anys, i sol parar al voltant dels 60 ans de forma natural. Els símptomes que es apareixen amb l’aparició de la presbícia són la perduda de la capacitat de veure les lletres petites, cefalees, lletres que s’ajunten o impossibilitat d’enfocar a distàncies properes. En general es corregeix la presbícia amb unes ulleres d’aprop, però depenent de l’edat i de la salut del pacient, existeixen diferents cirurgies que poden subsanar la vista cansada.