L’ull i la visió

L’ull està capacitat per adaptar-se a les diferents distàncies en funció de les necessitats. La intensitat de la llum provoca canvis que l’ull pot regular. D’aquesta manera, s’aconsegueix una visió nítida en diferents condicions. Per entendre el sistema visual, és necessari explicarlo en diferents etapes. En primer lloc, la llum travessa l’ull passant per diferents estructures: la còrnia, l’humor aquós, el cristal·lí i l’humor vitri.

Aquests òrgans s’encarreguen de que els raigs de llum que entren en el sistema ocular acabin focalitzant en un mateix punt de la retina: la màcula. La fita és aconseguir una imatge nítida. En aquesta primera etapa, la imatge formada està invertida. En segon lloc, la retina s’encarrega de transformar les senyals lluminoses rebudes a la retina, en impulsos nerviosos.

Aquests es dirigeixen mitjançant el nervi òptic a l’escorça cerebral amb la fi d’aconseguir una única imatge nítida. És de gran importància rebre de forma adequada les dues imatges d’ambdós ulls per a que aquestes es puguin fusionar i així puguin aconseguir veure en tres dimensions.

 El Ojo y la Visión  

La pupila és l’estructura que s’encarrega d’ajustar la quantitat de llum que entra al globus ocular. Es produeix una contracció pupilar (miosi) amb una intensitat de llum forta, i una dilatació pupilar (midriasi) amb una baixa il·luminació.

Per a que es mantingui l’equilibri ocular i el procés visual funcioni correctament, altres estructures entren en joc: el cristal·lí i la seva acomodació (per poder enfocar els objectes a diferents distàncies), la visió en color i la visió nocturna (proporcionades gràcies als cons i els bastons, que estàn situats a la retina) i la visió binocular (que permet veure en tres dimensions).

Quan totes aquestes estructures funcionen adequadament, es parla d’emetropia i la visió és nítida. En cas contrari, quan s’està veient borrós, estarem front a una ametropia o defecte visual i en general es degut a que alguna d’aquestes estructures no funcionen de forma correcta.